1/7/10

Quin embolic! Censura a Cardedeu


Quin embolic! L'Ajuntament de Cardedeu censura una intervenció artística

La censura pel part de persones no especialitzades d'una obra d'art pactada i contractada per l'Ajuntament de Cardedeu és un molt mala notícia. Parlem de l’obra La Repressió de Raül Huerta, que consistia en embolicar amb un teixit blanc un edifici habitual d’exposicions, La Capella de Sant Corneli.


El projecte s’emmarcava dintre del cicle “Cardedeu amb l’art vigent”, comissariat per l’Anna Estany. Entre les seves intencions trobem el desig de fer reflexionar sobre el patrimoni, i sobretot el patrimoni religiós que podria esta associat amb valors repressius i restrictius.

Abans d’acabar el període establert de d’intervenció es demanava la seva retirada des del Museu Arxiu Tomàs Balvey, titular de l’espai, amb excuses evasives i pobrement justificades.

Qualsevol acte de censura embruta i rebaixa la reputació d’una cultura oberta per la qual les societats actuals aspiren. Cardedeu, poble pioner en la televisió local per exemple, compartia fins ara d’aquest esperit obert. La claudicació davant d’histèries veïnals i pressions clarament partidistes representa una manca de caràcter polític. I això, per altra part, mostra una incapacitat d'entendre què vol dir la llibertat d'expressió quan es parla del concepte a la Constitució que regeix la nostra vida compartida.

L’alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, educadora de professió i instigadora de la censura, no ha estat a l'altura del seu càrrec ni tampoc de la seva professió. No ha entès que censurar un projecte d’art, a la mida que renuncia la pedagogia i la possibilitat de reflexió, te el mateix valor que cremar un llibre. Hem d’esperar que aviat anirà a fer neteja a les biblioteques locals pels mateixos motius, esperonada per a veïns intolerants i regidors integristes?

Més enllà de qualsevol interpretació de l'obra mateixa, he entès el treball de Huerta, que documenta i comenta al seu bloc, com una manera de fer reflexionar sobre un edifici que ja no és de culte i alberga projectes de l'art contemporani. El valor patrimonial no resideix en cap cosa concreta, ja que les restauracions posteriors o bé els usos no originals, així com els canvis de context, no disminueixen el sentit i valor patrimonial de cap objecte, i menys quan tenen un caràcter provisional. Amb anul·lar l’edifici, amb tapar el seu exterior, l’artista de fet volia donar-lo visibilitat, a més d’externalitzar la superfície expositiva. Un projecte paral·lel de l'artista que no es va poder fer, proposava fer una Action Painting a l’exterior, com a treball compartit entre persones del poble.

A més, l’obra censurada de l’artista Raül Huerta s’enllaça amb una tradició llarga i important d'embolicar, marcar, assenyalar o indicar els edificis i altres elements simbòlics de mobiliari i immobiliari amb una cara publica (com el projecte de l'artista Christo al Reichstag alemany), i es devia entendre com un gest pedagògic i de reflexió.

Estaments municipals i governamentals de molts països han sabut conviure amb projectes d'aquest indol, i de risc semblant o major, sense problemes. I com ho han fet? Ha sigut possible per que els seus regidors i responsables han estat compromesos amb la cultura com a vehicle del coneixement i de la reflexió compartida.


Els senyors regidors de Cardedeu tenien la obligació de esforçar-se en les seves responsabilitats pedagògiques davant de les protestes dels veïns, per altra part absurdes, i amb un llenguatge antidemocràtic i intolerant.

Ho tenien fàcil: explicar, juntament amb el creador i la comissària, el sentit del projecte. Fer pedagogia, explicar amb raons, reforçar el coneixement. Fomentar el diàleg necessari.

En lloc d'assumir aquest paper responsable, la comunitat artística catalana—la cancel·lació del projecte ha merescut les denuncies de
l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) i l’Associació Catalana de Crítics d’Art—ha vist com els responsables de cultura a Cardedeu s’han deixat influir pel populisme barat i radicalment anticontemporani, fet que els desqualifica com a interlocutors d'altres temes de sensibilitat pública que afecten als residents de Cardedeu.

Sense garanties mínimes de respecte i responsabilitat, com es pot justificar atorgar subvencions i donar suport a altres projectes culturals d’interès per un poble com Cardedeu?

No hay comentarios:

Publicar un comentario