Un dilema. A l'entorn d'una exposició

Un dilema en la incertesa

Escric aquestes línies la nit abans d'inaugurar una exposició sobre els centres d'art a Catalunya, a Arts Santa Mònica, amb el nom Un Dilema. L'Art contemporani i la inversió en la incertesa. Un Dilema s'obra el 19 de novembre i dura fins a mitjans de gener del 2014.

A continuació publico el text del dossier de premsa, on indico els origins dels conceptes de "dilema" i "incertesa" en els fonaments de l'economia al servei de la democràcia social, de la mà de pensadors com Gunnar Myrdal. Myrdal va ser autor d'An American Dilemma: The Negro Problem and Modern Democracy, de l'any 1944, un llibre fonamental pel canvi d'opinió del Tribunal Suprem al cas Brown vs. Board of Education, el punt final de la segregació escolar als Estats Units.

Aquí reflexiono sobre la incertesa com un concepte tècnic i econòmicament rigorós. El dilema del títol té relació directa amb aquesta qüestió d'invertir en el desenvolupament humà sense saber els resultats de manera segura, amb la idea que invertir en persones, com invertir en cultura, afavoreix l'expansió social d'un marc d'oportunitats igualitaris i justícia social. Només les persones, no discriminades econòmicament o legalment i beneficiàries de la inversio necessàriament en la incertesa (ja que els resultats no es poden comptabilitzar abans) seran capaços de respondre a un moment futur canviat amb la capacitat de resposta. Reconec que són els principis econòmics de la democràcia social i un conceptualització cultural d'aquesta idea política. 

Debats i "debats" segons l'ACCA

A la vesprada d'aquesta mostra, voldria assenyalar la meva disconformitat amb l'intent del president de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya, Joan M. Minguet Batllori, d'aprofitar el dia abans de la inauguració per a obrir el que anomena un "debat urgent" sobre els centres d'art.
Link aquí: http://acca.cat/un-dilema-i-un-debat/#comment-41966
Mai a la història de l'ACCA s'ha actuat d'aquesta manera davant una exposició al punt de inaugurar d'un dels seus socis. La desconsideració s'agreuga amb l'ús frívol i ordinari que fa servir de la paraula "dilema",  que demostra que no l'he interessant el tema suficient com per llegir el dossier de premsa aquí reproduïda.

La meva reacció, com explico abaix, no té res a veure amb els mèrits del text de Oriol Fontdevila que acompanya. Oriol és un dels millors crítics del país i un observador honest i agut.

No nego que és un debat que cal tenir. Però amb condicions, i amb respecte. Quan més de 20 artistes i molts col·laboradors no professionals (ho dic per què la mostra inclou artistes de fora de l'entorn professionalitzat de l'art contemporani) estan a punt de mostrar la seva feina, crec que lo millor seria veure l'expo, reflexionar sobre què s'ha volgut fer, assimlar la proposta i desprès obrir el debat. Però no pas amb un afany de protagonisme propi del pitjor periodisme "amarillo" o en to desesperat i precoç tipus "Salvame Diario".

Era qüestió d'haver-ho fet seriosament fa mesos, o d'esperar tres dies o una setmana. Per aquesta mateixa mostra s'ha convocat un debat sobre temes relacionats en un dia de desembre encara per concretar, amb presència de directors de centres, pedagogs i alguns artistes participants. I segurament caldrà parlar-ne més. Però ara, davant de la manca de serietat del president de l'ACCA, poc coneixedor de l'art contemporani del país, no puc debatre seriosament el tema a les pàgines de l'associació de la qual en sóc soci des de fa més de 15 anys.

La consideració professional que penso que mereixo sempre s'ha mostrat a tots els de més socis de l'ACCA, alguns dels quals han obert cicles expositius recentment a centres d'art aparentament en situació crítica. En cap moment, però, el president de l'ACCA ha considerat que això podria ser una bona oportunitat de debatre el tema. Tampoc va apareixer aquesta necessitat urgent quan va anunciar, a la pàgina de l'ACCA, la seva participació abans d'estiu a una tertulia a un centre d'art que poc abans havia viscut un canvi de direcció polèmic. I em semblen totalment correctes aquestes decisions.

El "debat" del president de l'ACCA s'acompany en aquest cas amb un article extraordinari d'en Oriol Fontdevila publicat a Eremuak sobre els centres d'art, la seva situació, i l'estatus de la Sala d'Art Jove dintre de les polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya. Un article publicat abans de l'estiu, i per tant no actualitzat davant d'alguns canvis recents també preocupants. Crec que la situació de la xarxa és fins i tot més contradictòria que indica, ja que ignora la participació d'alguns centres amb orientacions prou diferents. En Fontdevila cita favorablement al seu article una part d'un text meu sobre la política de les fàbriques de creació a Barcelona, fet que em fa entendre que no era la seva intenció de treure protagonisme de l'exposició Un Dilema amb la publicació del seu article el dia abans d'inaugurar.

Hi ha una diferència enorme entre ser actual i pertinent amb els temes contemporanis, virtuts poc relacionades amb l'ACCA històricament, i la crida al debat i frivolització del títol de Un Dilema a la pàgina web de l'ACCA.


Text escrit per l'elaboracio del dossier de premsa de UN DILEMA

UN DILEMA. L’art contemporani i la inversió en la incertesa

A cura de Jeffrey Swartz

A les últimes dècades el nombre de centres d’art i de producció ha crescut per a tot el territori de Catalunya. Per l’art contemporani aquesta infraestructura, que inclou espais d’exposició, recursos de producció i residències, amb el complement de programes pedagògics, respon a un canvi fonamental de paradigma. Menys preocupat pel valor d’art com a ben de consum, l’art actual s’acosta al receptor de manera més directa, exposant els seus processos i realitats internes. Es gira cap a temes d’interès social i comunitari, i dialoga amb un entorn que participa en l’obra. A més, hi ha una revaloració de la concepció de l’art com a vehicle de recerca i coneixement. És un canvi paradigmàtic on els creadors actuen de manera radicalment creativa sobre el mateix fet creatiu. En aquesta reorientació de la pràctica artística el paper dels centres i d’art i de producció de Catalunya ha sigut destacable.

A l’exposició UN DILEMA. L’art contemporani i la inversió de la incertesa , es presenta l’obra de més de 20 artistes de procedències i generacions diverses. Tots els autors han estat representats durant els últims anys a un o més dels centres que conformen la Xarxa pública de centres i espais d’arts visuals de Catalunya, amb seus a Amposta, Barcelona, Girona, L’Hospitalet, Lleida, Mataró, Tarragona i Vic. La majoria dels treballs presentats a UN DILEMA. L’art contemporani i la inversió de la incertesa, títol inspirat en les idees del economista suec Gunnar Myrdal, han estat exposats, produïts o bé generats a partir d’experiències a un o més dels centres de la xarxa. Ofereixen una visió del creador i el seu mon creatiu, però també del caràcter específic de cada espai d’art i la seva inserció al entorn geogràfic, social i cultural més proper.

UN DILEMA es presenta amb una sèrie de fils conductors conceptuals que representen una lectura parcial alhora que intencionada de la producció artística recent a Catalunya. Un primer tema tracta del treball, la construcció manual i altres i funcions de la vida quotidiana, sovint lligades al llar. Un altre tema a destacar és l’anàlisi dels territoris artístics i socials i artístics propers i alies, de la geografia natural i humana i la manera d’elaborar de la seva imatge. Un tercer fil conductor parla de la llibertat humana davant de la repressió social i política. Finalment, un apartat de EL DILEMA es dedica a la importància de la pedagogia com a resposta als reptes culturals del moment.

Vivim en una època de dilemes, de realitats contrastants que no permeten una anàlisi fàcil de les situacions que més ens afecten. La naturalesa d’un dilema important fa que els subjectes perden la capacitat d’actuar de manera inequívoca, sense dubtes, alhora de construir el seu present i futur. Per a no quedar sense capacitat de reacció, s’actua, si es pot, per motius instintius, o per imperatives ètiques sense formes concretes. En temps de la involució econòmica, on dominen els rigors comptables i fiscals, torna la preocupació pels fonaments essencials de la vida, pel treball, l’entorn i la llibertat, i la qüestió de com invertir els nostres recursos de manera més incisiva pren major importància.

El títol d’aquesta exposició— UN DILEMA. L’art contemporani i la inversió en la incertesa—remet al caràcter específic de la cultura com a camp de innovació i experimentació. Assenyala el dilema de invertir en l’art contemporani que correspon a l’aposta per la innovació, marca de identitat dels centres i de producció d’art actuals. Sota la inspiració del pensament de l’economista suec Gunnar Myrdal, aquesta exposició proposa un dilema doble: de la  comptabilitat i del desenvolupament humà. És la dilema de la inversió en temps de quadrar balances fiscals, i de com entendre el paper de la cultura alhora de mirar el passat i el present mentre es prepara el futur. És el dilema que suggereix que la innovació tecnològica sense el desenvolupament humà no pot assegurar una resposta adequada a un món canviant.

A partir dels anys 30 del segle XX economistes com a John Maynard Keynes i Gunnar Myrdal marcaven els principis de la inversió pública amb finalitats de justícia econòmica i social. Una de les grans apreciacions del suec Myrdal, premi Nobel l’any  1974, va ser d’entendre la interdependència de factors socials, econòmics i institucionals. Això li portava a defensar la inversió en l’educació, la igualtat i el benestar de les persones. De la ma d’essers humans degudament preparats i lliures vindria la resposta al desenvolupament humà. Algunes d’aquestes idees apareixien al seu llibre Un dilema americà (1944), on analitza les contradiccions entre la discriminació a la comunitat afroamericana als Estats Units i els principis de la democràcia moderna.

Un concepte clau de Myrdal, i el seu llegat més famós, és la distinció entre la inversió ex post, perfectament mesurable desprès de rendir comptes, i la inversió ex ante, precoç i arriscada, on les quantitats es mesuren abans de fer la inversió. Els valors ex ante es calculen en la fase prèvia a l’execució dels pressupostos, amb una conseqüència inevitable: domina la incertesa. La diferència és radical. Com deia l’economista Frank Knight, referent per en Myrdal, una incertesa mesurable, o risc convencional, és tan diferent que un risc immesurable, poc convencional, que ni tan sols es pot considerar una incertesa.

L’art contemporani viu al llindar de la incertesa ex ante descrita per Myrdal. No hi cap aposta que es pugui presentar com a segura. No hi ha cap previsió que es pugui arrelar en comptes ja rendides. És això el que diferencia una cultura innovadora de una concepció de la cultural merament comptable. Aquesta és la condició fonamental que comparteix les obres i autors que es presenten a UN DILEMA, reflexió de l’activitat dels 8 centres i espais d’art de la xarxa pública de Catalunya.